(28/04/26)
Hola famílies,
Suposo que ja tothom heu llegit el correu que ha fet la directora de l’institut Manuel de Pedrolo sobre l’agent de Mossos d’Esquadra.
No em puc estar de donar el meu punt de vista com a mare i també com a professional que treballa a secretaria, perquè entenc perfectament que les notícies que acaben de sortir sobre la figura de l’agent de proximitat als instituts Alfons Costafreda i Manuel de Pedrolo de Tàrrega són bastant preocupants i poden generar malestar i confusió entre els ciutadans i sobretot, entre les famílies dels alumnes d’ambdós instituts.
Sincerament, crec que el missatge que s’ha transmès als mitjans de comunicació és bastant sensacionalista i poc ajustat a la realitat targarina.
En veritat, el dia a dia a l’institut és bastant tranquil, amb una bona convivència en general. Us mentiria si us digués que al Pedrolo no hi ha conflictes…. I tant que n’hi ha! Com en tots els instituts de Catalunya i la resta del país!!
L’adolescència és una etapa difícil i les insubordinacions, baralles i discussions formen part de la realitat de TOTS els centres… Però ja existeix la figura de la coordinadora de benestar (COCOBE) i l’integrador social, que, amb l’equip directiu, col·laboren conjuntament per prevenir i actuar en totes aquelles situacions difícils. Gairebé tots els conflictes desapareixen després de les reunions de convivència que es fan.
Us puc ben assegurar que les picabaralles que poden sorgir al nostre institut són puntuals, com passa a qualsevol altre centre, i es treballen des de l’educació i el diàleg.
M’agradaria donar dos arguments del per què crec que el nostre institut és un lloc segur.
Primer, vosaltres sabíeu que des del 2022 existeix una comissió de convivència per la prevenció de conflictes?
I sabeu qui en forma part? Doncs les direccions de tots els instituts de Tàrrega, l’ajuntament, la Policia Local i el CME.
I en què consisteix? Sembla que després de la pandèmia, els estudiants tenien un comportament més gregari i estaven desmotivats ( conseqüències de la post pandèmia bastant generalitzades). Per tal de posar-hi remei, es van reunir totes les parts abans esmentades i van fer diversos acords, que encara perduren. Alguns dels acords més destacats van ser:
- Patrullar pel municipi i si en horari escolar es veia algun alumne, retornar-lo a l’institut de referència, lluitant així contra l’absentisme escolar.
- Controls aleatoris dissuasius a les sortides escolars.
- Canviar l’horari d’entrada i sortida dels instituts Costafreda i Pedrolo per evitar les massificacions d’alumnes a la mateixa hora, i així, evitar situacions conflictives.
- Programar xerrades d’educació viària i de promoció de la convivència pacífica i la seguretat ciutadana i prevenció de conductes conflictives…
Estic segura que aquest últim punt, els pares el trobem molt útil i necessari… oi? Doncs sabeu que? La persona qui gestiona i fa aquestes xerrades es aquesta figura del Mosso de proximitat que tanta por ens pot fer a alguns pares….
Així que potser no estaria malament pensar que aquesta mossa de proximitat que acompanyarà als nostres fills durant 18 mesos, no té la intenció de “criminalitzar” ningú, sinó que ve a col·laborar i donar un punt de vista policial sobre el conflicte que es pugui generar. Com jo ho entenc, no farà res que no fes fins ara, sols que ara se n’ha fet ressò als mitjans de comunicació com si fos una novetat.
També m’agradaria afegir que vaig llegir en algun mitjà, que aquesta agent no es quedarà fixa en cada institut sinó que serà una figura itinerant que anirà visitant de forma habitual els centres que té assignats: l’institut de Bellpuig, el d’Agramunt i els dos de Tàrrega. Així que, com a mare de dos fills al Pedrolo, em quedo molt tranquil.la de tenir aquesta agent vetllant per seva seguretat, i sé que també podran demanar-li consells i orientació… a mi em sembla molt positiu tot plegat!!
La segona raó que el Pedrolo és un lloc segur, és perquè el Pedrolo s’ha guanyat a pols una molt bona fama… sigui pels docents que hi treballen, que per mi són excel·lents professionals i més bones persones; per la direcció, que es súper professional, propera amb els alumnes, famílies i personal; per la seva ràtio a les aules, que es molt inferior a molts instituts de rodalies, per les seves instal·lacions, i un llarg etcètera,…
La qüestió és que aquest passat mes de març vam tancar les preinscripcions de la ESO amb 150 sol·licituds a 1r de la ESO i 116 places ofertades, és a dir, hi ha hagut un Boom de peticions i quan les famílies venien a secretaria i jo els preguntava per què volien venir al Pedrolo, la resposta solia ser: “perquè diuen que sou un bon institut”…. Olé!
Vosaltres creieu, de veritat, que si el Pedrolo fos un lloc insegur, amb mala fama de conflictiva, els pares haurien confiat la integritat dels seus fills a un centre d’aquestes característiques?
Res més a dir, sento haver escrit un text tan llarg, però de veritat que necessitava aportar una miqueta de llum a aquet tipus de notícies que només fan que confondre la gent, desinformar-los i crear confrontacions.
Dues beques AFS per viure una aventura d’immersió cultural única!
El Pedrolo està d’enhorabona!
Aquest curs, dos dels nostres alumnes, la Jana Teixidó i l’Àlex Mora de 3r d’ESO, han guanyat una beca trimestral d’AFS Intercultura per gaudir d’una estada a l’estranger.
Això vol dir que el pròxim setembre del curs vinent, faran les maletes per anar-se’n fora, concretament a França i Turquia! Tot un repte, oi?

Però… què és això d’AFS?
Bàsicament, AFS Intercultura és una organització internacional, sense ànim de lucre i de caràcter voluntari, que es dedica a promoure l’aprenentatge intercultural. El seu objectiu principal és promoure la pau al món. La seva filosofia es basa en l’aprenentatge com un camí de canvi, és a dir, si els estudiants aprenen a conviure entre cultures diferents, això fomentarà l’enteniment intercultural per crear un canvi positiu.
Com s’aconsegueix? Ajudant a la joventut, que és el futur, a desenvolupar les capacitats, els coneixements i la comprensió necessaris per crear un món més just i pacífic.
Què faran durant aquests tres mesos?
A part d’aprendre o de practicar l’idioma del país, aquests dos alumnes aprendran coses que no surten als llibres de text:
- Espavilar-se sols: Aprendre a moure’s en un país nou i a fer nous amics des de zero. Això els ajudarà a guanyar confiança en ells mateixos i fomentarà la seva autonomia i a sortir de la zona de confort.
- Aprendran a conviure amb una família amfitriona, a respectar les seves normes i valors.
- Aniran a l’institut i s’integraran dins de la vida local. Això els donarà una perspectiva més global de l’educació i la convivència amb els seus professors i companys de classe.
- Obrir la ment: Descobrir nous menjars, horaris i maneres de fer i pensar que són molt diferents als de la seva cultura. Això fomenta veure el món des d’una perspectiva més àmplia i els ajudarà a veure que les diferents cultures no són ni millor ni pitjor que la seva, simplement són diferents.
Per tot això, aquests tres mesos segur que seran un “màster en vida”, serà una experiència que els servirà per créixer i els millorarà com a persones.
Des de l’institut, volem felicitar els guanyadors i encoratjar-los a aprofitar cada segon d’aquesta aventura. Estem desitjant que tornin per explicar-nos tot el que han viscut!


